Projecte: SET OBRES PER A SET ARTISTES

Prefaci (paraula terriblement femella, encara que no ho semble): Els artistes tenim el do de la genialitat, de l’espurna creativa, no obstant això manquem absolutament de talent per a gestionar-ho. D’altra banda, si ho tinguérem deixaríem de ser artistes. Açò no ve a compte, però restava molt bé com a introducció.

BASES PER LA REALITZACIÓ D’UNA OBRA COMUNITÀRIA, PERÒ ABSOLUTAMENT INNECESSARIA.

• Cada artista selecciona set objectes distints (tants com artistes participen), quotidians o inservibles, odiats o analfabets, per exemple: un martell, una cadira, una pereta, una pinta, una sabata, un tros de diari, etcètera (no poden ser orgànics ni peribles a curt termini, també es prega rebutjar objectes que per la seua mida o pes complique la seua manipulació i transport).

• Una vegada cada artista ha seleccionat eixos set objectes, li entrega un objecte a cada artista restant (ell es queda un).

• L’artista amb els sis objectes rebuts (més el que ell s’ha quedat), ha de realitzar una escultura o instal·lació. Pot utilitzar qualsevol element secundari per l’acoblament o fixació dels objectes (fil d’aram, corda, pegament, etcètera). També pot pintar-la o portar-la a un curs de Tall i confecció o bé ingressar-la en un convent de Taquígrafes Descalces; això, ja, conforme li vinga de gust a l’autor/a.

• D’aquesta manera podrem fer una exposició de set escultures/instal·lacions, en les que tots hem aportat materials, però cada un els ha unit i muntat com a ell o a ella li ha donat la gana.

• Amb açò aconseguirem diversos objectius artístics:

   – Fer el carallot (gilipollas).

   – Unir a un grapat d’artistes necis.

   – Reafirmar la nostra estupidesa.

   – I continuar sent panolis del cul, encara que això sí, de forma artística i original.

• En aquesta proposta, el veritablement interessant és l’acció de relació entre els objectes triats (segurament amb mala llet i pitjor intenció, perquè els artistes, ja se sap, som una mica fills de putes); la trobada, per atzar, dels mateixos; àdhuc el procés d’assignació a cada artista. El resultat final serà… absolutament insignificant i estúpid; tanmateix, la seua contemplació, amb la poètica de l’observador, causarà estranyes convulsions artístiques en el curiós/a que s’atrevisca a mirar-la.

• Si la proposta ha esdevingut en un acord i tots accepten aquest repte, es pactarà la realització d’una espectacular exposició amb les set obres executades a l’Sporting Club Russafa de València.

• El termini d’acceptació acaba el 15 de novembre d’enguany. Les obres caldria tindre-les a punt el 30 de juny de 2020. L’exposició es faria en la temporada 2020/2021 (d’octubre a maig).

• El president de l’Acadèmia (és a dir, jo), actuaria com a coordinador del projecte.

Si aquesta proposta és rebutjada per algun dels artistes proposats, es prega comunicar-ho al president de l’Acadèmia el més aviat possible, amb el fi de cercar altre candidat/a per completar l’equip. Moltes gràcies.

Manel Costa-Mascarós i Adrian-Niclós

President Efímer de l’Acadèmia Estúpida de les Arts i de les Lletres del País Valencià